divendres, 16 de novembre de 2012

PARLEN ELS PROTAGONISTES

EN PATUFET.

 Un dia la meva mare em va donar diners per anar a comprar el dinar al pare.Vaig anar tirant  tot cantant -Patim, patam, patum homes i dones del cap dret, patim, patam, patum no trepitgeu en Patufet.
 Anava cantant això i de cop va començar a ploure. Em vaig amagar sota una col i se'm va menjar un bou!!! El meu pare es va quedar sense dinar. La mare estava molt preocupada perquè es feia tard i no tornava. El pare va anar a casa amb la mare. Va parar de ploure i van sortir de casa,van cridar:
-Patufet, Patufet on ets????
 Jo vaig respondre:-Sóc a la panxa del bou que no hi neva ni hi plou!!!
 Anaven cridant i ...el pare i la mare van tenir una idea,que era donar-li molta palla al bou .I així ho van fer. Després el bou va fer un pet i jo vaig sortir volant. Em van haver de rentar durant molts dies!
Júlia.


LA LLEBRE I LA TORTUGA

Un dia jo em vaig burlar del lent caminar d'una tortuga. Sense sentir-se ofesa em va retar a una competició, i jo deia que no em guanyaria. Ella em va deixar triar camí i meta. Vaig triar un camí fàcil, però ple d'obstacles, perquè s'entrebanqués tota l'estona.
Vam sortir alhora, però ella mai deixava de caminar lentament. Jo vaig sortir tan ràpida que al cap d'una estona em vaig posar a descansar i em vaig quedar adormida a sota d'un arbre.
Quan em vaig despertar, vaig mirar endarrera i la tortuga no hi era. Vaig mirar endavant espantada i.... corre que corre!!!!, però em va guanyar.
Èric.


EN JOAN SENSE POR 

 Jo sóc un nen que no tinc por als dracs,serps,lleons,ciclops...Em vaig trobar una casa encantada plena de fantasmes i vaig entrar pensant que no m'espantaria res . Em va caure un cubell d'aigua i em va fer un ensurt!!
Jo que em pensava que no tenia por a res i m'espanta un simple cubell d'aigua!!
Ismael





LA CAPUTXETA 

Un dia la meva mare em va dir que portés menjar a l'àvia perquè estava malalta i que vigilés molt quan travessés el bosc. A mig camí vaig veure un senyor que em va dir: -On vas?
Jo vaig respondre:- a casa l'avia a portar-li menjar perquè està malalta.
El senyor em va dir que el camí de la dreta era més curt per anar a casa de l'àvia. Jo em vaig entretenir  recollint flors i quan vaig arribar vaig trucar a porta i l'àvia em va contestar:- passa nena, la porta està oberta.
Vaig entrar i vaig veure que l'àvia era una mica rara.
Jo li vaig dir-,quins ulls tant grossos!!Ella em va contestar per veure't millor.
 -Quines orelles tan grosses!! Són per sentir-te millor!!!
 -Quin nas tan gros!! És per olorar-te millor!!!
-Quina boca tan grossa?És per menjar-te millor!!!!!!!!
 Vaig veure que era un llop i em va perseguir. Uns caçadors van sentir els crits i van veure que hi havia un llop i el van matar. Vam sentir uns crits a l'armari. El vam obrir i era l'àvia. Tots vam estar molt contents.
 Núria






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada